Entranyablement deliciosa, l’Aresta Brucs del Ditet, per on s’enfila l’Auqué-Muñoz, és un gaudi per les esperits sensibles. Estreta i allargassada recorda un tobogan, amb un inici poc vertical que es trempa progressivament fins arribar al cim. Si la via és una petita joia, l’enclavament completa una experiència magnífica, on els tons verds del boscatge contrasten…
La Boteruda és la tercera Agulla d’aquesta mena de carena en miniatura que conforma juntament amb els Merlets i el Gep Llarg. Com totes elles, i no podia ser d’altre manera, posseeix una deliciosa Aresta Brucs, breu, fàcil però no per això menys interessant. En aquest cas endemés hi acompanya una roca de primera i…
Curta escalada de dificultat molt moderada paral·lela a l’Aresta Brucs de l’Agulla, de la que acaba aprofitant els darrers metres. La roca hi és bona i les assegurances abundants. Molt ràpida, a combinar amb itineraris veïns. Aproximació: Després de deixar el cotxe a Can Maçana hem de prendre la pista que ens porta fins al…
Curta i poc transitada l’Aresta Brucs dels Merlets és una escalada força interessant. Contràriament al que ha passat amb les seves veïnes, domesticades a cop d’expansió, aquesta conserva bona part de la seva essència. Una primera tirada amb certa exposició mena al peu de la bola somital, que es supera aprofitant una fissura de roca…
Com la majoria d’Agulles que conformen el Serrat de Ponent la Peluda té una contundent cara oest que contrasta amb l’amabilitat de la seva Aresta Brucs. Gens complicada posseeix l’al·licient d’estar molt poc tocada, conservant la seva naturalesa original. Amb dues cintes en tindrem prou per gaudir de l’Aresta i el magnífic ambient que l’envolta….
D’una bellesa primaria, l’Aresta Brucs del Senatxo esdevé per dret propi una de les petites joies poc transitades que trobem escampades per la geografia Montserratina. Atrevida i audaç només serà apreciada en la seva justa mesura per aquelles ànimes enfiladisses que saben veure la bellesa no en els números sinó en la senzillesa d’allò que…
L‘Àngel Borràs no deixa de ser una més de les moltes vies que trobem a la crivellada paret del Devessó. Com totes, aprofita amb avarícia el peculiar calcari d’aquest singular frontó del Berguedà per traçar-hi una línia irregular, amb una primera part excel·lent i un final per oblidar. L’equipament, com a la majoria de vies…
La Shar-Strep es troba banda nord est de l’agulla. Es tracta d’una via de dos tirades completament equipada amb parabolts. Amb un primer llarg prou interessant esdevé una opció més per conèixer el cim de l’Agulla o per completar la jornada si ens trobem per la zona. Per repetir-la només caldran les cintes exprés. Aproximació:…
Ben poques són les Arestes Brucs que queden sense domesticar. Un estil d’escalada, marca de la casa que, lentament i a cop d’expansió s’ha anat perdent en favor d’una seguretat mal entesa. No obstant, amb una mica de sort encara podem gaudir d’aquesta escalada que ben bé sembla una reminiscència d’altres temps on el múscul…
Del vessant est del Dumbo hi destaca la canaleta per on s’enfila l’Edelweiss. Mirant-ho de lluny es veu una escalada ben llaminera, amb la lògica que li dona la cicatriu vertical que aprofita. Un cop posats en el fregat la cosa canvia; l’escalada esdevé poc evident, sobretot fins que no entrem a la canaleta. Oimés…
A la banda sud-est de l’agulla hi trobem aquest discret itinerari. Completament equipat, només haurem de menester les cintes exprés. Poc interessant, sols per si volem accedir al cim del pinacle o si ens trobem per la zona i necessitem acabar d’omplir el dia amb una escalada ràpida. Aproximació: Des de Can Massana en dirigim…
La Francesc Casanovas és la via d’oferta dels Plecs, grau moderat, roca de primera i sobretot, ben equipada, res a veure amb les seves veïnes. La via és agradable, un segon llarg molt bo de típica finura montserratina, contrasta amb un cinquè del tot forçat, intentant no trepitjar massa l’Aresta del Sol. L’ascensió pot acabar…
A la part baixa de la Canal del Migdia, talment com el sentinella custodi dels Plecs de llibre, la Cajoleta s’alça dissimulada. Amb un vessant sud característic, tombat a la base i més trempat a mida que ens acostem al cimall, l’Aresta Brucs esdevé una ruta 100% lògica, resseguint tota la banda sud per finalment…
Molt semblant a la Sensenom, la Normal de l’Ànec també coneguda com GAM, guanya el cim d’aquesta agulla aprofitant la rampada vessant sud; una grimpada senzilla però plena de lògica oberta a la dècada dels 40. Seria una via ideal per iniciar-se en l’escalada clàssica montserratina si no fos perquè actualment es troba equipada amb…
Hi ha una categoria d’agulles a Montserrat del tot especials: són les agulles disimulades. És un tipus de monòlit que només un montserratí avesat pot distingir i situar. L’Agulla Alta de la Miranda sens dubte pertany a aquest grup. D’una entitat prou eloqüent resta discretament amagada al capdamunt de la Canal de l’Ou, tot just…
L‘Agulla Manolito García es troba a la part alta de la banda de ponent de la Canal Ampla, encabida discretament entre l’Ou de Colom i la Torta; potser per aquest motiu passa desapercebuda a les mirades neòfites. El cert és però, que el vessant est té prou entitat com per esdevenir objectiu de l’escalador àvid…
La Canal Ampla marca el límit entre Agulles i Frares. Un riu de verdor al vell mig d’un bosc de pedra, i al capdamunt, traient el cap altiu el Caputxó d’en Semir. Curiosa Agulla de modestes dimensions si venim del sud, quan guanyem el cim i fitem cap el nord topem amb el més vertiginós…
A l’extrem occidental de les Garrigoses una sèrie d’esperons poc definits tanquen el serrat per la banda oest. L’Aresta Jan aprofita amb intel·ligència un d’aquests perfils per trobar una de les línies més llargues del sector. Per fer-ho enllaça una sèrie de mur verticals de gran qualitat però nul ambient, que de manera inexorable ens…
Just a la banda esquerra de la Cova de les Arnes s’inicia aquest curt itinerari, complement perfecte per un dia d’escalada a la Codolosa. Dues tirades, que es poden fer perfectament en una de sola, van a buscar l’excusa de l’ascensió, un petit diedre a la part alta de l’escut per on evoluciona la via….
Al saturat pany de la Codolosa encara hi trobem algun recorregut prou digne. És el cas d’aquesta Reincidents, modest itinerari que encerta un traçat interessant i ben trobat. De dificultat molt moderada i roca excel·lent, hi destaca l’equipament, del tot encertat per les característiques de la via. És una línia que bé pot servir per…
Les Momietes, curiosa formació, resta empetitida per l’imponent escut que és el vessant est de la Miranda de les Boïgues. El conjunt està format per dues modestes agulles d’estrambòtiques formes separades per un coll. La més petita l’Aglà, a l’altra banda del coll l’Agulla Mare. Les dues foren ascendides per primer cop el mes de…
Agulles es caracteritza, entre altres coses per les seves Arestes Brucs. Vies totes elles encarades al sud, aprofitant a la perfecció la morfologia del monòlits de la regió normalment més amables a la banda de migjorn. La majoria d’aquestes vies foren obertes a finals dels anys 50 per Joan Cerdà, acompanyat molts cops per en …
A continuació vers el nord dels emblemàtics plecs de llibre s’eleva un altre conjunt de plecs, aquests més modestos, arribant fins ben bé el torrent de Migdia. Al darrer plec, arrepenjat sobre el mateix Montgròs s’alça l’Aresta Pólux, una senzilla via que la Nostromo aprofita per enfilar la darrera gran canaleta d’aquesta banda del Montgròs….
Sant Benet i la seva escalada tenen un espai preeminent en la història montserratina per dret propi. Aquí hi conviuen quasi 800 itineraris de tots els estils: escalades esportives d’un o més llargs, totxos i boulder, rutes clàssiques i vies trad només a l’abast d’uns pocs escollits. Malgrat la varietat d’estils, hi ha un denominador…
La Psicodèlia va a buscar la fissura més evident de la part central del Serrat dels Monjos aconseguint una de les millors tirades del sector; pràcticament des-equipada haurem de donar el do de pit escalant i assegurant-nos alhora. I és que aquesta ruta, com tantes altres del sector s’obrí a la carrera en el dia,…
Via en placa engrescadora; totalment equipada obliga a escalar entre xapes per gaudir de la millor roca de Montserrat, un conglomerat super compacte farcit de forats i cigrons a prova de bombes. Sens dubte la Palleta és un dels destins més recomanables de la cara sud, on amb un mínim de planificació podem fer un…
S ens dubte una de les grans oblidades de la transitada Gorra Frígia és aquesta preciosa Somni Etern. Via d’esperit esportiu, ofereix 4 boniques tirades de conglomerat excel·lent. Aproximació: Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí…
Quan hi ha poc temps per aproximacions el Camping esdevé una bona alternativa. Amb un bon grapat de vies equipades sempre hi ha on triar i remenar. La Gaston va Bufat n’és una més, amb un inici i final força interessants i sobre bona roca… Llàstima de les dos tirades centrals que desmereixen una mica…